Menorca és una illa feta a la mida de l’home. Vista damunt el mapa, pot semblar senzillament una petita illa al bell mig del Mediterrani. Tanmateix, aquesta percepció canvia quan és vista d’aprop: el seu petit territori amaga infinitat de sorpreses, contrastos i racons amagats.

A Menorca hi podem trobar una admirable diversitat geològica, de flora i de fauna. La major part de la superfície de l’illa és paisatge natural o rural, i els més de 200 quilòmetres de costa són majoritàriament verges. 

La riquesa d’un patrimoni històric, artístic i cultural únic, manifestació humanitzada de la diversitat mediambiental de l’illa, completa el conjunt d’una illa que ha merescut el reconeixement de Reserva de Biosfera per part de la UNESCO.

La relació home-natura ha estat una constant en la història d’una illa amb un territori petit, molt humanitzat i força ben conservat alhora. Ser Reserva de Biosfera representa ser un model de desenvolupament sostenible que preservi l’harmonia del medi ambient amb el desenvolupament socioeconòmic i el patrimoni històric, artístic i cultural.

EL NORD és més variat, està format per una amalgama de terrenys i materials molt antics. El litoral és molt accidentat i abrupte, i el paisatge és conformat per turons i valls, torrents i zones humides. Els materials que el formen fan que hi predominin els colors foscos. Les cales són molt variades, amb arenes de diferents colors i gruixes, en ocasions formant codolars o macars de grans pedres arrodonides.

EL SUD està format per roques calcàries i marès, de color més blanquer, i és més planer i homogeni que el nord. Tanmateix, la meitat sud de l’illa està solcada per nombrosos i profunds barrancs que imprimeixen caràcter al seu relleu. A diferència del nord, el litoral és més rectilini i hi abunden les platges d’arena fina i blanca rodejades per pinars, com ara Cala Mitjana, que podem veure a la foto.

Els visitants de Menorca que només coneixen l’illa resseca, polsosa i de tons ocres de l’estiu es sorprenen quan comproven la verdor exhuberant que la cobreix durant la resta de l’any. L’illa llueix especialment a partir de la tardor, durant l’hivern i en la primavera, quan l’espectacle cromàtic i olfactiu de les flors esclata sobre el mantell de l’herba verda.

El clima de Menorca és típicament mediterrani: temperat, amb estius secs i calorosos i hiverns plujosos i de temperatures suaus. L’oscil·lació climàtica es tradueix en un marcat contrast de les diferents estacions i grans canvis en el paisatge. Cada època de l’any ofereix una nova cara de l’illa, cadascuna amb la seva personalitat diferenciada.

Menorca és un autèntic museu a l’aire lliure. Les petjades que van deixar els nostres ancestrals pobladors continuen encara vives en els poblats prehistòrics de l’illa, amb construccions conformades per pedres de grans dimensions.

Però Menorca és rica també en jaciments, monuments i béns etnològics de totes les èpoques. El mateix Camí de Cavalls forma part important del patrimoni històric de Menorca, i és al mateix temps patrimoni viu, potser més viu que mai.